L’escriptora Ana Iris Simón va signar el 26 de setembre a El País una columna que val la pena llegir sencera. Parteix d’una escena: a la roda de premsa de presentació de la campanya del Ministeri de Sanitat sobre l’avortament, una periodista va preguntar a la ministra Mónica García si, a nivell sanitari, es pot garantir que el fetus no pateix durant un avortament. La ministra va respondre que no entenia la pregunta.
Una pregunta que no hauria d’incomodar
La columnista assenyala la contradicció: la campanya diu que vol combatre la culpa i defensar el dret de les dones a rebre informació, però hi ha preguntes que sembla que no hi tenen cabuda. El dolor fetal continua sent objecte de debat científic —recull l’opinió del doctor Reinoso Barbero, coordinador de la Unitat de Dolor Infantil de l’Hospital La Paz— i, tot i així, plantejar-lo es va despatxar com a negacionisme.
Més enllà del dolor, Simón apunta al que considera decisiu: si hi ha vida o no. I es pregunta quins són avui els estigmes reals al voltant de l’avortament, vist com es tracta en la cultura qui s’aparta del discurs dominant.
L’acte de Montalegre
La columna recorda també el que va passar quatre dies abans de la presentació de la campanya a la parròquia de Santa Maria de Montalegre, a Barcelona: un grup de dones que no eren activistes havia d’explicar el que van viure després d’avortar, i l’acte va ser interromput a crits. És la mateixa trobada sobre la qual Entitats per la Vida, Corrent Social Cristià i Plataforma per la Família Catalunya-ONU van publicar un comunicat conjunt.
La seva conclusió: el que avui s’estigmatitza no és l’avortament, sinó les experiències que no encaixen en el relat oficial i les preguntes de qui no es conforma amb un eslògan.
Llegeix la columna sencera a El País (en castellà)
Si necessites parlar
Si estàs embarassada i necessites suport, a Necessito ajuda hi trobaràs els telèfons de les entitats que et poden acompanyar. Si has passat per un avortament i vols parlar amb algú, Projecte Raquel ofereix acompanyament confidencial.
